lunes, 4 de mayo de 2015

ORTOGRAFIA DE T / D



A començament de mot
    Com totes les oclusives, la distinció entre d i t no presenta cap problema quan
les troben a començament de mot: dit/tip, dos/tos, deure/treure.

A final de mot
    Ja saps que a final de mot el so de t i d es confonen i per això moltes vegades
no sabem quina és la grafia que hem d’escriure. Recorda els casos següents:
Escriurem t, després de vocal tònica o diftong tònic: extremitat, salut, bandit,
nebot, buit.

           Les excepcions a aquesta norma són bàsicament cultismes i estrangerismes
com: fred, fluid, sud..., i els acabats en -etud, -itud: altitud, quietud.

    Escriurem la mateixa consonant del derivat després de vocal àtona o de
consonant: T: atònit (atònita), art (artesà), cort (cortesà).
D: bord (borda), sord (sordesa), acord (acordar).

    Recorda que tots els gerundis i els participis acaben en -t: cantant, tement,
dormint, cantat, temut, dormit. La forma femenina dels participis es fa amb -d:
cantada, temuda, dormida.

    A l’interior d’una paraula:
Escriurem amb d la majoria de mots començats per -ad: addició, adduir, adjunt,
admirar, adverbi, advocat.

           Excepcions: atles, atlàntic, atleta, atmosfera, atzavara, atzar.

    Escriurem amb t tots els altres casos: aritmètica, ritme, cotna, ètnia.
           Excepcions: tsar, tsarina.