Escriurem ix sempre que trobem el so [S] darrere d’una vocal que no sigui u en un diftong: peixeter, caixa, moixaina, dibuix. Però: rauxa, disbauxa, xauxa.
Escriurem x en altres casos: a principi de mot i darrere de consonant: Xina, xuclar, xarxa, manxa.
A final de mot el so [tS] pot ser representat de dues maneres, segons els mots derivats de la mateixa família:
- -ig, si altres mots de la mateixa família tenen g/j o tg/tj: boig, boja, bojos, boges,
- -tx, si en els altres mots derivats hi ha també tx: despatx, despatxar, esquitx,
I ara fixa’t en els que representen els sons de /ks/: mixt, fix, luxe, taxi, text, complex, reflex. I de /gz/: examen, exemple, exercici, exili, exigir, existència, èxit, èxode.
Recorda que s’escriuen amb s i no amb x com passa en castellà els mots: estendre, estrany, estranger.
Procura de veure les diferències entre aquestes parelles de mots, ja que fonèticament es pronuncien pràcticament igual: excedir/accedir, excepció/accepció, excés/accés.
