A començament de mot
No hi ha cap problema a l’hora d’escriure c o g a
començament de paraula,
cadascuna representa un so: cas/gas, cos/gos,
cala/gala.
A final de mot
A final de mot c i g representen el mateix so, per
això es confonen. Cal recordar
els casos següents:
Escriurem c, després de vocal tònica o diftong tònic: escac, atac, retoc, poruc.
Excepcions: els mots acabats en -gog: pedagog,
demagog... i els mots mag,
buldog, Hug..,
Per saber si hem d’escriure c o g a final de mot
haurem de buscar un mot
derivat en què es vegi clarament si va amb c o amb g.
Per exemple:
C: mar_ ? Com
s’escriu? Busquem un derivat: emmarcar. S’escriu amb c, per
tant, ja ho tenim: marc clàssi_? Com s’escriu?
Busquem un derivat: clàssica. S’escriu amb c, per tant, ja ho tenim:
clàssic
G: càsti_? Com
s’escriu? Busquem un derivat: castigar. S’escriu amb g, per
tant, ja ho tenim: càstig
Excepcions: la primera persona del present d’indicatiu s’escriu amb c: aprenc,
tinc, venc... encara que aparegui gen els derivats. Hi
ha també uns mots que
acaben amb /c/: fàstic, espàrrec, ànec, càrrec, mànec,
feréstec, préssec,
aràbic...
A l’interior d’una paraula:
Escriurem amb g els grups -gd-, -gg-, -gm-, -gn-:
magdalena, maragda,
suggerir, augmentar, fragment, cognom, digne, regnar.
Excepcions: acne, anècdota, aràcnid, tècnic.
En els altres casos escriurem c: acció, accent, adjectiu, delicte, objecte.
