EL HIAT O (HIATUS)
El hiat és el procediment contrari al diftong. Es produeix quan hi ha dues vocals juntes que pertanyen a síl·labes diferents.En les paraules: piano, usuari, diable, viatge, les dues vocals que apareixen juntes no formen diftong.
Fem la separació sil·làbica: pi-a-no, di-a-ble i vi-a-tge tenen tres síl·labes i usua- ri en té quatre. Per influència del castellà sovint articulem aquests grups vocàlics en un sol cop de veu (diem pia-no).
DIFTONGS
Quan en una síl·laba trobem dues vocals juntes que es pronuncien en el mateix
cop de veu es produeix el diftong.
Així la paraula remei té dues síl·labes; re-mei, perquè les vocals ei s’ajunten en
una mateixa síl·laba.
Per tal de formar diftong cal trobar una vocal forta (a, e, o) i una vocal feble (i,
u) en una mateixa síl·laba. Ex. ai-re, qua-li-tat. En el primer cas, apareix primer
la vocal forta a i després la feble i; en canvi en el segon cas trobem primer la
feble u i després la forta a. Així doncs, podem dir que segons l’ordre en què
trobem les vocals d’un diftong hi haurà dos tipus de diftongs:
Diftongs decreixents Exemples:
a, e, i, o, u + u au, eu, ou, iu, uu, dau, neu, riu, ou,
duu
a, e, o, u + i ai, ei, oi, ui, mai, rei, noi, buit
Diftongs creixents
g + u + vocal gua, güe, güi, guo llengua, aigües,
lingüista, quatre,
q + u + vocal qua, qüe, qüi, quo qüestió, hiena, feia,
cauen
i o u intervocàliques* 3
* Tingues present que en aquest cas la i i la u, estan ocupant el lloc que
correspondria a una consonant. Això pot passar a principi de mot o quan són
enmig de dues vocals:
· A principi de mot: io-de, io-gurt, iot.
· Entre vocals: no-ia, jo-ia, ri-uen.
