ACCENTUACIÓ. L'ACCENT I LA DIÈRESIS

Les paraules poden ser:

AGUDES: quan tenen la síl·laba tònica en darrer lloc: CAR RER / SO LAR
PLANES: quan la tenen en penúltim lloc: LLA PIS / PLU JA
ESDRÚIXOLES: si la tenen en l’antepenúltim lloc: HIS TÒ RI A/ SÍL VI A

Tipus d’accent
 
L’accent pot esser AGUT o TANCAT per a les vocals tancades: Í, Ú, Ó, ÉI també pot esser GREU o OBERT per a les vocals obertes o neutres: À, Ò, È

Normes d’accentuació
 
a) S’accentuen gràficament els mots aguts acabats en –A, -E, -I, –O, -U, -AS, -ES, -IS, -OS, -US, -EN, -IN: REPÒS / CAMÍ/ MELÓ/ DESPRÈN/ TOMÀS
 
b) S’accentuen els mots plans si no acaben en cap de les dotze terminacions anteriors: FÀCIL / FENÒMENS / VÀREU (acaba en diftong)/ CÒLIC/ ÀCID
 
c) S’accentuen tots els mots esdrúixols: SIMFÒNICA/ NÀUTICA/ FAMÍLIA

Segons la posició de la síl·laba tònica, podem classificar les paraules en:
 

• Agudes. La síl·laba tònica és l’última: allà, París, cargol.

• Planes. La síl·laba tònica és la penúltima: llibre, fàcil, èxit.

• Esdrúixoles. La síl·laba tònica és l’antepenúltima: àlgebra, tònica, màquina.

A l’hora d’accentuar haurem de tenir en compte una sèrie de circumstàncies:
 
· La a és, com ja sabem, la vocal més oberta, s’accentua sempre amb l’accent
obert: pàgina, semàfor, demà.
 
· La i i la u, com que són les vocals més tancades s’accentuen sempre amb
l’accent tancat: bústia, pastís, ningú, cadascú.
 
· La o i la e poden portar accent obert o tancat, segons la pronúncia del so:
església, molèstia, tómbola, però.

• Accentuació de les agudes

Accentuarem totes les paraules agudes acabades en: a, e, i, o, u, as, es, is, os,
us, en, in. 

 Excepció: no accentuarem les paraules agudes que acaben en diftong decreixent: avui, compreu, teniu.

• Accentuació de les paraules planes

Accentuarem les paraules planes que no acaben en: a, e, i, o, u, as, es, is, os,
us, en, in: àtoms, càrrec, càstig, semàfor, caràcter. 

Sí que accentuarem les paraules planes que acaben en diftong decreixent: cantàveu, dormíssiu, seríeu, tinguéssiu, voldríeu.

• Accentuació de les paraules esdrúixoles

Les paraules esdrúixoles s’accentuen totes: fàbrica, elèctrica, víctima, àrbitre, península. 

Cal tenir en compte el hiat, ja que les paraules amb el grup i + vocal no formen diftong: ràdio, justícia, història, pèrdua, consciència.

CASOS ESPECIALS QUE HEM DE RECORDAR
Paraules que sovint es pronuncien amb la tònica equivocada:
ATMOSFERA
DIÒPTRIA
XANDALL
RÈPTIL
TÈXTIL
PNEUMÒNIA
LLÚCIA
QUILOGRAM
UCRAÏNA